A la Pagoda pots relliscar amb l'oli tant com al monestir

Primer de tot i abans que res demanar disculpes per postergar tant aquest post.


Tothom amb qui parlo em diu que molta gent llegeix el blog i em fa moltíssima il·lusió, però la feina ens té atrafegats (gran notícia per altra banda) i no tinc tot el temps que voldria.
A més em lio a enriquir els escrits i se me'n va de les mans!

Al tajo:

Com que el promès és deute (borda traducció d'una dita popular castellana) us serveixo el que vaig anunciar en l'anterior post: la meva aventura d'entendre-hi a la Pagoda Long Son (coneguda popularment com White Buddha) 

Us posaré en context.Quan vaig anar a gravar les grans matinades esportives (que el mestre Txumari Alfaro aprova i recomana), també vaig acostar-me a la Pagoda a filmar quatre "tiros" per un vídeo promocional de Rainbow Divers.

                                           Si ell ho diu: fes-ho descregut!


Eren les cinc i mitjà del matí = només els monjos, els més devots i jo al recinte.

Planto trípode, prem-ho el botó vermell... tot sobre rodes. Ni ningú em molesta, ni ningú s'ofèn amb l'incòmode presència de la meva càmera.
Els monjos cada vegada són més i no paren de treballar. Uns escombrant, d'altres fent de jardiners, alguns acompanyant els nens dins l'escola, etc.

Segueixo treballant quan de cop un monjo em crida:


Hellouu, hellouu!  Hola holita!

No està treballant. Seu en un banc i comenta la jugada amb una dona gran. Té un lleuger sobrepès que em fa pensar que és un bonvivant, un dels meus.
Un vagàs com diria el gran Talp.

Come hear, come hear!  Vine aquí, Vine aquí!

M'acosto amablement al company de cap afaitat. El seu accent vietnamita no amaga un graciós deje plumífer. 

Very nice earring! oooh! What are you doing? Where do you come from? 
Una arracada molt bonica! oooh! Que estàs fent? D'on vens?

Responc amb un somriure al seu interrogatori. M'ensenya els murals que decoren la construcció central de la Pagoda, on es poden veure passatges de la vida de Siddhartha Gautama (Buda). Molt agradable.

You can go everywear around the Pagoda. Don't worry, everything open for you. 
Pots anar a tot arreu al voltant de la Pagoda. No et preocupis, tot és obert per tú.

                                                             Hellou!




Em fixa una mirada lleugerament bruta.


How much do you weight?  Quan peses?


M'agafa a contra peu. De debò m'està preguntant quan peso? Li responc: uns 90 kg. Somriu tot bufó. Segueixo remenant la càmera. De cop noto que m'agafa el braç i amb un dubtós criteri em diu:

Uhhhh! Very Strong!  Uhhhh! Molt fort!


Aquí és quan ja he afirmat plenament que aquest amic asiàtic no li faria cap lleig a la meva Western Weißwurst (Bé, d'acord... Kleines Frühstück Wurst...)
Li agraeixo la coqueta mentida i segueixo amb la càmera.

Do you have boyfriend?  Tens xicot?


Ep! Alerta!
Li contesto que tinc xicota i li ensenyo una foto de la Jessi. No en fa massa cas. Recullo trípode i càmera i em disposo a mourem.

                            Una distracció i BAM! podria ser el de la camiseta blanca.



I show you, I show you  Tu ensenyo, tu ensenyo


No les tinc totes. M'acompanya a unes escales i em diu que dalt de tot hi ha el Buda Blanc i que hi ha cent cinquanta-dos esglaons. Respiro, no em porta a la Cova del Llop Nha Tranguesa.

No para de somriure. Em dona la mà per despedir-se i...


You are very handsome,        Tu ets molt guapo,

you are very handsome,         tu ets molt guapo,
you are very handsome,         tu ets molt guapo,
you are very handsome...       tu ets molt guapo...

No em deixa anar la mà. No se que haig de fer. Segueix:

...you are very handsome,   ...tu ets molt guapo,
you are very handsome,         tu ets molt guapo,
you are very handsome...       tu ets molt guapo...

Li donc un ridícul i nerviós Thank you diverses vegades. Mai hauria pensat que em sentiria tant incomode quan em diuen que estic bo!
Li dic adéu. Insisteix:


...you are very handsome,     ...tu ets molt guapo,
you are very handsome!          tu ets molt guapo,
See you handsome!                 Ens veiem guapo!

                                                 Eus aquí el desdentat!



Així és com, en la meva primera visita a una pagoda, vaig descobrir de primera mà (mai millor dit) que la homosexualitat eclesiàstica no és patrimoni exclusiu de l'església catòlica.
I per què no dir-ho, vaig marxar amb l'ego pujat!

En un manga que vaig devorar aquest any passat, Ikkyu de Hisashi Sakaguchi, que us recomano que llegiu (és a la majoria de biblioteques públiques en català) si voleu saber més sobre el budisme i el seu sistema jeràrquic, en algun passatge es parlava d'aquesta realitat homosexual d'alguns monjos de la religió budista. Mai vaig imaginar que ho comprovaria in direct!

                                                           Primer volum



A més, haureu notat que em pregunta per la meva arracada (earring). Recordeu que abans es deia que si un paio portava una arracada a l'orella dreta significava que era gay? Doncs aquí segueix vigent i quan veuen el meu aro sempre em pregunten, en anglès o gesticulant,  per la meva disponibilitat (em nego a descriure els gestos que utilitzen)

                        L'objecte de la confusió. O no? Potser és la mirada de dolentot?


M'ha passat més d'un cop. Aquí hi ha molta gent gay. Per evitar malentesos li vaig demanar a la Nghi (crack número 1 de l'staff vietnamita i boja absoluta que s'encarrega d'ajudar-nos a aconseguir coses, llogar motos, resoldre dubtes,etc.) que em digues com haig de dir que no sóc gay de forma respectuosa.
Diria que lo de respectuosa s´ho va passar pel forro i se dir-ho de forma grollera. Encara no ho he fet servir. Si sóc escupit i insultat resoldrem el dubte.

Tôi không Vede (no crec que estigui ben escrit) 


Us he muntat un petit vídeo perquè copseu una mica l'essència del la Pagoda:

                                    Música: BSO Akira_Kanedas Theme Song


Els més pacients haureu apreciat que al final hi ha un afegit.
Després d'analitzar exhaustament el document he arribat a la científica conclusió que a l'escola els ensenyen castellà i que probablement el professor sigui de Can Tunis, la Mina o la Zona Franca. 
Si amics, mentre un comenta que té un problema amb la mà d'un contertulià i que farà quelcom al respecte de forma immediata, l'altre li respon amb una inquietant invitació a l'ús de certa substància il·legal. 

Aquesta gent està quasi tant fatal com jo!

Molt bé, espero ser més constant a partir d'ara doncs ja tenim apartament i internet, dues coses que fan escriure més còmode i agradable.

Pròxima entrega: En Teo i en Gonzi viuen al Zoo

Un petó molt gran a tothom!! Un petó completament heterosexual, eh! Que ningú es confongui! jaja!




PD: Us escric el que sembla que diguin.

Nen vietnamita 1: Mecagüen tu mano ya.
Nen vietnamita 2: Farlopa?

 Una mica agafat amb pinces, però ho sembla o no?