PRIMER CONTACTE AMB EL TRANSPORT NACIONAL

Aquesta setmana tres dels membres de l'staff del centre han marxat a fer una ruta amb motos "easy rider" (Que és com en diuen els vietnamites de les motos grosses).
Així, en Christian (Danès que d'aquí a un mes serà membre de la Danish Navy i que probablement la transformarà en una sala de festes flotant), en Nicky-boy (Sud-Africà que físicament és un creuament entre un ewok i un hobbit) i en Roman (Txec de 35 anys que s'està traient tots els títols de busseig d'una sola estocada) van marxar ahir direcció Ho Chi Minh City.

I perquè us explico tota aquesta parrafada sobre gent que ni coneixeu, ni coneixereu mai?

En Roman (que és un tio collonut) té llogada a mesos una scooter amb canvi de 110 cc, i donat que ha marxat aquests dies ens l'ha deixat a en Gonzalo, a en Demian (Un altre Sud-Africà tret de La Comarca) i a mi!

                                                    Aquesta és la "Pinky Rider"

D'aquesta manera m'he aixecat aquest matí a les set, m'he dutxat, he comprat esmorzar, he pujat a la moto i he començat a fer carretera! Ha estat de puta mare!
Sortir una mica de la zona on treballem (Turística) i començar a veure camps d'arròs (per fi!)
ha sigut meravellosament terapèutic (portàvem uns quants dies treballant deu horetes diàries).

La primera impressió que un s'endú quan comença a conduir és que això és can pixa, i que el que has de fer és anar decidit cap a on tu vols sense pensar massa en que faran els demés.

Una particularitat molt gran de la conducció vietnamita és que no fan servir gaire el retrovisor (Fixeu-vos en la mida i les condicions del de la "Pinky Rider") i ni tan sols miren enrere mentre condueixen.
Tenen una espècie de codi-norma on el que mana és el clàxon: si tu fots una pitada al de davant, vol dir que el vas a avançar. Resultat: la ciutat és com un concert de botzines rogalloses.
Entre motos no és excessivament molest, però en carretera, quan t'avança un camió gros, la cosa s'intensifica fins al nivell 1 de rebentada de timpans. Fills de puta, quin volum!
I ja et pots apartar, doncs ell passarà a tota òstia apartan-te fins la cuneta.

A més, vas per una carretera amb dos carrils per banda i en una corba de visibilitat reduïda t'apareixen tres tràilers avançant-se entre si. Quins tarats!
O una moto en contra-direcció i ben a la teva dreta. No m'estranya que hi hagi un index de moralitat en carretera tan alt!

I aquest és l'excel·lent, i perquè no dir-ho, viril casc que m'han deixat:

                                           Alerta amb el detall de les flames roses!

Més seguretat que el casc d'en Rossi.

Alhora, és força comú que una família sencera viatgi amb una moto com la que jo he portat avui.

Cosa divertida, però alhora perillosa.
També carreguen milers de coses a sobre una moto:

                              

Avui m'han avançat dues motos amb tubs d'acer i plàstic de tres o quatre metres. Imagineu-vos que et frenen de cop a davant: western broccheta?

En fi, tota una experiència que ha sigut la mar de divertida i m'ha permès explorar una mica els voltants de Nha Trang i veure un xic de natura, encara que fos des de la carretera.
El més probable és que quan siguem a l'apartament instal·lats (el dia 15) intenti llogar-ne una jo també, doncs la mobilitat i la llibertat que ens donaria serien impagables.

Pel que fa a la feina la cosa va pujant de gent al mateix ritme que les hores de sol i les temperatures. Venem vídeos o fotos a diari i la barca de l'empresa és cada cop més plena.

Aviam si ens comprarem directament una Easy Rider i no una Pinky Rider!

Apa, un petó molt gran a tots!

P.D: Mare no pateixis. Vaig concentrat com si fos un funambulista!